Gerard Furest - Miscel·lània टेलीग्राम पोस्ट

📅 Arribarà un dia que sortirem de la negra nit del post-Procés en què ens toca malviure, i que projectes d'autoorganització popular com el de l'Ateneu del Pallars veuran els fruits de la seva tasca. En parlo en aquest article d'avui que em publica Núvol 👇

https://x.com/gerard_furest/status/1870501152464507012?t=bpR5BP8BXVZ4IIpPyEE3cg&s=19

https://elmon.cat/societat/educacio/deshumanitzar-humanitats-darrere-polemica-batxillerat-942121/

📚 De vegades ja no sé si al Departament d'Educació hi ha incompetents desconnectats de la realitat o mala gent al servei d'un sistema interessat a generar un ramat d'ignorants.

Resum de la meva opinió per al digital El Món sobre la crisi curricular (literatura i ciències) 👇

https://x.com/gerard_furest/status/1868027052143894665?t=dFiVRDXnJdzJicKDsM8wHA&s=19

👨‍👦En Dick Hoyt (el pare, que es va morir fa 3 anys) i en Rick Hoyt (el fill, que va faltar fa just 1 any) van formar el conegut com a Equip Hoyt, que va competir en múltiples maratons, triatlons i altres proves físiques extremes.

👨‍🦽 En Rick patia una discapacitat adquirida al moment de néixer per falta d'oxigen al cervell. El cordó umbilical se li va enredar al voltant del coll i aquest contratemps li va causar una paràlisi cerebral.

🚫 Això no va ser cap obstacle perquè el seu pare, obsedit perquè no se sentís un vegetal i fer-li sentir la màgia de l'esport i el moviment, aprengués a dur-lo en una cadira especial acoblada davant de la seva bicicleta, a remolcar-lo en una barca especial quan nedaven o a empènyer-lo en una cadira de rodes adaptada quan corrien. Ho va fer una i mil vegades Al cap i a la fi, els qui sou pares ho sabeu bé: què no faria un pare/mare pels seus fills?

📺 En Dick i en Rick van ser els protagonistes de l'espot de La Marató de TV3 de l'any 2010. Aquest és, al meu parer, un dels espots més emotius i efectius que s'han fet mai. Mireu-lo del principi al final i jutgeu vosaltres mateixos.

📞 Demà, si teniu un moment, truqueu al 900 21 50 50, el telèfon de La Marató, que enguany està dedicada a les malalties respiratòries. Els qui en tenim alguna (asma lleu amb atacs esporàdics, en el meu cas) sabem com de fotudes poden arribar a ser.

👨‍🦽 Una última anècdota. Un cop que li van preguntar a en Rick què és el que més desitjava, no va dubtar a respondre: "El que més desitjo és que el meu pare s'assegui a la cadira de rodes i poder-lo empènyer jo".

https://x.com/gerard_furest/status/1865294008441774139?t=P6a5aV7ne9QL16SLenrfpg&s=19

https://www.vilaweb.cat/noticies/enxandallament-mon-opinio-gerard-furest/

Els darrers temps estem assistint a allò que en Pau Vidal en diu l'enxandallament del món, és a dir, una grollerització general que es produeix a nivell social però també polític (són dos àmbits que interrelacionen constantment i inexorablement).

Així doncs, cada cop més ens trobem amb polítics que fan de l'odi, el mal perdre i la demagògia una palanca amb la qual guanyar vots d'un electorat travessat per diversos malestars. És cert que hi ha circumstàncies conjunturals (inflació, situació econòmica adversa, etc.) que poden facilitar el fangueig en la conversa pública en què se sent còmoda l'extrema dreta d'aquí i d'enllà, però també cal fixar la mirada en aquells qui els faciliten la feina amb la seva buidor.

L'article que em publica avui Vilaweb va precisament d'això: d'una esquerra global -i nostrada- que no sempre és a l'alçada de les circumstàncies ni sap connectar amb les classes socials que hauria de representar, i d'un independentisme català que ha acabat sent més retòric i estètic que una altra cosa.

Si ens en volem sortir, toca reformular-ho tot.

https://x.com/gerard_furest/status/1858225962212540882?t=1cxk_fIEph3vGRa5ubWz1A&s=19