Gerard Furest - Miscel·lània Telegram Gönderileri

En aquest canal de Telegram hi penjaré els articles, vídeos i fils que consideri d'interès.
1,310 Abone
19 Fotoğraf
12 Video
Son Güncelleme 10.03.2025 08:15
Benzer Kanallar

4,526 Abone

2,135 Abone

1,899 Abone
Gerard Furest - Miscel·lània tarafından Telegram'da paylaşılan en son içerikler
https://x.com/gerard_furest/status/1898856016000978958?t=zCs2xV45obRJFl9hw8zFbw&s=19
Ara bé, penso que ens cal mirada àmplia, resseguir l'històric i entendre que el País Valencià no és ni València ni Alacant. Que també és Alcoi, que multiplica per 4 les concertades que vehicularan sobretot en valencià. O Xàtiva (2/4).
O el Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, que el 2013, amb Camps a la presidència de la Generalitat, volia obrir una línia en valencià. L'Administració els ho va negar rotundament, fins que l'escola va decidir judicialitzar-ho i va GUANYAR als tribunals fatxes el conflicte amb el govern fatxa. Quin sonat pot gosar dir que el Sant Cristòfor Màrtir no és una Escola VALENCIANA?
Podria continuar, però vull pensar que el missatge s'ha entès.
Cal que la llengua (que l'Església ja va començar a desprestigiar i perseguir al sud al segle XVI) avanci en tots els fronts, que les escoles (totes) que funcionen en valencià siguin un model d'excel·lència i que vagin arrossegant la resta a l'únic model que garanteix de debò el domini de les dues llengües oficials.
El model que té un mínim respecte per la llengua pròpia, que, per cert, en lloc de patir el topall del 65% a la zona catalanoparlant, hauria de poder vehicular al 80%, com ho pot fer el castellà a la zona castellanoparlant (quina il·legalitat lingüicida més flagrant, per Déu).
Per últim, i com recordava en el seu article de fa dos dies a La Veu del País Valencià en Xavier Serra, la lluita continua perquè d'aquí a poc s'hauran de votar les aules de Batxillerat.
Recordem de nou als impresentables homínids que es fan dir Mazón i Rovira que... 👆 (mireu la imatge que encapçala aquest tercer i últim fragment).
O el Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, que el 2013, amb Camps a la presidència de la Generalitat, volia obrir una línia en valencià. L'Administració els ho va negar rotundament, fins que l'escola va decidir judicialitzar-ho i va GUANYAR als tribunals fatxes el conflicte amb el govern fatxa. Quin sonat pot gosar dir que el Sant Cristòfor Màrtir no és una Escola VALENCIANA?
Podria continuar, però vull pensar que el missatge s'ha entès.
Cal que la llengua (que l'Església ja va començar a desprestigiar i perseguir al sud al segle XVI) avanci en tots els fronts, que les escoles (totes) que funcionen en valencià siguin un model d'excel·lència i que vagin arrossegant la resta a l'únic model que garanteix de debò el domini de les dues llengües oficials.
El model que té un mínim respecte per la llengua pròpia, que, per cert, en lloc de patir el topall del 65% a la zona catalanoparlant, hauria de poder vehicular al 80%, com ho pot fer el castellà a la zona castellanoparlant (quina il·legalitat lingüicida més flagrant, per Déu).
Per últim, i com recordava en el seu article de fa dos dies a La Veu del País Valencià en Xavier Serra, la lluita continua perquè d'aquí a poc s'hauran de votar les aules de Batxillerat.
Recordem de nou als impresentables homínids que es fan dir Mazón i Rovira que... 👆 (mireu la imatge que encapçala aquest tercer i últim fragment).
Que a les escoles concertades hi va sovint (tot i que no sempre) els fills de la gent de dretes, "pija" i amb voluntat de classisme segregador? Sens dubte. La qüestió que ens ocupa, però no és aquesta, perquè ALGUN DIA (ni que sigui de casualitat i perquè ens hem donat un cop al cap) hem de posar la llengua i la visió sociolingüística al centre.
La pregunta del milió: és preferible que vehiculin en valencià, o ens estimem més que continuïn fent-ho en castellà perquè estem més còmodes al racó, en el paper de víctimes, replegats (tant que odien aquesta paraula, algunes esquerres!) i sense cap voluntat d'eixamplar la base?
No ho sé vosaltres, però jo tinc clar que la meva és una llengua NACIONAL, i que com a tal no està ni pot estar lligada a cap ideologia, classe social, religió o color de la pell. I és per això que penso que és una GRAN notícia que vora un centenar de concertades del País Valencià vehiculin majoritàriament en valencià, especialment a les comarques amb més ús de la llengua.
Parlem de TOTES les concertades d'Algemesí, de Picassent, de Vila-real, de Castelló de la Ribera, de Tavernes de la Valldigna, de Sueca, de 2/3 de Cullera, del 70% de les de Gandia, i tantes i tantes altres, amb el "prestigi" extra que suposa per a determinats estrats socials que el valencià tingui una presència majoritària en aquest tipus de centres.
O potser és millor abocar-los a canvi de res a la castellanització, i renunciar a tenir una dreta valenciana com si fóssim (que no ho som) un país mínimament normal? Jo penso que NO.
Això suposa cap desmereixement a la pública, que és la xarxa que ha lluitat sempre pel valencià, i que s'hi ha mantingut sempre lleial? Tampoc. (Permeteu-me el parèntesi: visca l'escola pública valenciana, ahir, avui i demà 💪)
La mateixa escola pública que, per exemple, ens ha ajudat a salvar els mobles al Cap i Casal, on el biaix classista i espanyolista de la concertada (com a Alacant i altres ciutats mitjanes, on han votat clarament "prietas las filas") és demencial. Feu una ullada a la imatge de dalt 👆
(CONTINUA)
La pregunta del milió: és preferible que vehiculin en valencià, o ens estimem més que continuïn fent-ho en castellà perquè estem més còmodes al racó, en el paper de víctimes, replegats (tant que odien aquesta paraula, algunes esquerres!) i sense cap voluntat d'eixamplar la base?
No ho sé vosaltres, però jo tinc clar que la meva és una llengua NACIONAL, i que com a tal no està ni pot estar lligada a cap ideologia, classe social, religió o color de la pell. I és per això que penso que és una GRAN notícia que vora un centenar de concertades del País Valencià vehiculin majoritàriament en valencià, especialment a les comarques amb més ús de la llengua.
Parlem de TOTES les concertades d'Algemesí, de Picassent, de Vila-real, de Castelló de la Ribera, de Tavernes de la Valldigna, de Sueca, de 2/3 de Cullera, del 70% de les de Gandia, i tantes i tantes altres, amb el "prestigi" extra que suposa per a determinats estrats socials que el valencià tingui una presència majoritària en aquest tipus de centres.
O potser és millor abocar-los a canvi de res a la castellanització, i renunciar a tenir una dreta valenciana com si fóssim (que no ho som) un país mínimament normal? Jo penso que NO.
Això suposa cap desmereixement a la pública, que és la xarxa que ha lluitat sempre pel valencià, i que s'hi ha mantingut sempre lleial? Tampoc. (Permeteu-me el parèntesi: visca l'escola pública valenciana, ahir, avui i demà 💪)
La mateixa escola pública que, per exemple, ens ha ajudat a salvar els mobles al Cap i Casal, on el biaix classista i espanyolista de la concertada (com a Alacant i altres ciutats mitjanes, on han votat clarament "prietas las filas") és demencial. Feu una ullada a la imatge de dalt 👆
(CONTINUA)
El millor model educatiu que podrien tenir els Països Catalans és una única xarxa pública i immersiva (però de debò, eh?, que ja ens coneixem un xic) que funcionés com La Bressola.
Dit això, aquests últims dies s'han comentat molt aquestes 2 imatges de la consulta al PV 👆
Un grapat de gent tan benintencionada com poc informada (per a jutjar de manera adequada, de vegades cal analitzar l'històric i no la foto fixa) s'ha dedicat a ressaltar la diferència en la tria i ús de les llengües entre l'escola pública i la concertada (gairebé sempre religiosa) que hi ha al País Valencià.
És absolutament innegable que l'escola concertada, i l'Església en general des de fa segles (com ha costat que l'arquebisbat de València es dignés a publicar el Missal en valencià!), han tingut un paper hostilment castellanitzador al País Valencià. Això, per no dir sense embuts que han estat agents actius de l'autoodi i la valencianofòbia de determinats grups socials.
Ara bé, no oblidem d'on venim. Recordeu el que ens explicava el sindicat STEPV en el seu informe sobre la situació de l'ensenyament en valencià del 2016. Tant pel que fa a la concertada (poc més del 5% d'alumnes hi estudiaven en la nostra llengua) com als percentatges que hi havia a les ciutats grans i mitjanes. Sovint, zero patatero.
Molt s'ha criticat, i amb raó, aquesta doble xarxa a nivell lingüístic durant anys (pública---> valencià, concertada---> castellà). Una realitat així no ha de ser fàcil ni ràpida de canviar, ni perquè arribem a l'estadi que els diners públics siguin només per al sistema públic (sospito i espero que la baixada de natalitat ens farà tendir-hi, i que acabarem a llarg termini amb una xarxa pública i una xarxa purament privada), ni perquè la concertada descobreixi les bondats del valencià.
Però tornem al tema. En pocs anys hem passat d'una demanda del 5% en valencià a la concertada a una demanda a Primària del... 36%! (a Secundària és del 28% per allò de la por de no continuar amb el model lingüístic que ja s'ha tingut en una etapa més crítica).
I encara hi ha gent que ho troba POC (??!!) en un àmbit fins ara totalment hostil i impenetrable a la nostra llengua.
(CONTINUA)
Dit això, aquests últims dies s'han comentat molt aquestes 2 imatges de la consulta al PV 👆
Un grapat de gent tan benintencionada com poc informada (per a jutjar de manera adequada, de vegades cal analitzar l'històric i no la foto fixa) s'ha dedicat a ressaltar la diferència en la tria i ús de les llengües entre l'escola pública i la concertada (gairebé sempre religiosa) que hi ha al País Valencià.
És absolutament innegable que l'escola concertada, i l'Església en general des de fa segles (com ha costat que l'arquebisbat de València es dignés a publicar el Missal en valencià!), han tingut un paper hostilment castellanitzador al País Valencià. Això, per no dir sense embuts que han estat agents actius de l'autoodi i la valencianofòbia de determinats grups socials.
Ara bé, no oblidem d'on venim. Recordeu el que ens explicava el sindicat STEPV en el seu informe sobre la situació de l'ensenyament en valencià del 2016. Tant pel que fa a la concertada (poc més del 5% d'alumnes hi estudiaven en la nostra llengua) com als percentatges que hi havia a les ciutats grans i mitjanes. Sovint, zero patatero.
Molt s'ha criticat, i amb raó, aquesta doble xarxa a nivell lingüístic durant anys (pública---> valencià, concertada---> castellà). Una realitat així no ha de ser fàcil ni ràpida de canviar, ni perquè arribem a l'estadi que els diners públics siguin només per al sistema públic (sospito i espero que la baixada de natalitat ens farà tendir-hi, i que acabarem a llarg termini amb una xarxa pública i una xarxa purament privada), ni perquè la concertada descobreixi les bondats del valencià.
Però tornem al tema. En pocs anys hem passat d'una demanda del 5% en valencià a la concertada a una demanda a Primària del... 36%! (a Secundària és del 28% per allò de la por de no continuar amb el model lingüístic que ja s'ha tingut en una etapa més crítica).
I encara hi ha gent que ho troba POC (??!!) en un àmbit fins ara totalment hostil i impenetrable a la nostra llengua.
(CONTINUA)
https://x.com/gerard_furest/status/1897710160774103515?t=j3TYqLL05Oam7UpjSElHSg&s=19
🔥 Ara bé, la NOVETAT és que el valencià ha aconseguit entrar en algunes localitats amb una concertada sobrerepresentada que se li resistien, com la ciutat natal de l'Ovidi i la Clara-Simó, Alcoi, que passa d'un 35-36% en valencià a un notable 60%.
✅ En conseqüència, i vistos els resultats tant a la zona castellanoparlant com en algunes concertades, les entitats que treballen per la llengua (@escolavalenciana, @accioculturalpv, @stepv_iv, @el_tempir, @plataformapv) tenen una oportunitat HISTÒRICA per a començar a falcar la idea que el valencià és la llengua de trobada de TOTS els valencians i valencianes, amb independència de la zona de predomini lingüístic o ideologia política.
⏳ Ha arribat l'hora de trencar amb el discurs que interessa només als lingüicides i fatxes que el valencià és "d'esquerres i catalanista", i no pas la llengua pròpia i identificativa del poble valencià.
🤝 Fer-ho exigeix generositat i tenir clar que les escoles concertades (cooperatives laiques, religioses, etc.) que vehiculen en la nostra llengua també són escoles VALENCIANES, al mateix nivell que les públiques que ho fan. Només així pot avançar el valencià: aspirant a ser la llengua de totes les classes socials, ideologies i provinences.
🆓 I tot, partint de la màxima "llibertat": les famílies han votat, i han IMPOSAT una majoria de valencià.
❓Està per veure si aquestes entitats (sovint hiperideologitzades) sabran aprofitar aquesta finestra d'oportunitat (també per a batallar amb dents i ungles i recursos d'alçada / denúncies davant possibles incompliments) o si faran un 3/10-O.
🌁 Per últim, i pel que fa a les comarques i municipis, detecto tant avenços (Ribera Baixa del 75% al 85%, Alcoià del 53% al 60%) com retrocessos (Marina Alta del 88% al 71'6%, Castelló ciutat del 70% al 60%, etc.).
🔎 Caldrà fer-ne anàlisis més detallades.
🏆 Sigui com sigui, felicitats a tothom que ha LLUITAT a les comarques del sud per la VICTÒRIA en la consulta endimoniada d'avui.
🙂 També i sobretot als qui han donat la cara i el vot per la llengua a les comarques castellanoparlants. Sou els millors 🔥💪
ROVIRA DIMISSIÓ. SÍ AL VALENCIÀ 🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨
✅ En conseqüència, i vistos els resultats tant a la zona castellanoparlant com en algunes concertades, les entitats que treballen per la llengua (@escolavalenciana, @accioculturalpv, @stepv_iv, @el_tempir, @plataformapv) tenen una oportunitat HISTÒRICA per a començar a falcar la idea que el valencià és la llengua de trobada de TOTS els valencians i valencianes, amb independència de la zona de predomini lingüístic o ideologia política.
⏳ Ha arribat l'hora de trencar amb el discurs que interessa només als lingüicides i fatxes que el valencià és "d'esquerres i catalanista", i no pas la llengua pròpia i identificativa del poble valencià.
🤝 Fer-ho exigeix generositat i tenir clar que les escoles concertades (cooperatives laiques, religioses, etc.) que vehiculen en la nostra llengua també són escoles VALENCIANES, al mateix nivell que les públiques que ho fan. Només així pot avançar el valencià: aspirant a ser la llengua de totes les classes socials, ideologies i provinences.
🆓 I tot, partint de la màxima "llibertat": les famílies han votat, i han IMPOSAT una majoria de valencià.
❓Està per veure si aquestes entitats (sovint hiperideologitzades) sabran aprofitar aquesta finestra d'oportunitat (també per a batallar amb dents i ungles i recursos d'alçada / denúncies davant possibles incompliments) o si faran un 3/10-O.
🌁 Per últim, i pel que fa a les comarques i municipis, detecto tant avenços (Ribera Baixa del 75% al 85%, Alcoià del 53% al 60%) com retrocessos (Marina Alta del 88% al 71'6%, Castelló ciutat del 70% al 60%, etc.).
🔎 Caldrà fer-ne anàlisis més detallades.
🏆 Sigui com sigui, felicitats a tothom que ha LLUITAT a les comarques del sud per la VICTÒRIA en la consulta endimoniada d'avui.
🙂 També i sobretot als qui han donat la cara i el vot per la llengua a les comarques castellanoparlants. Sou els millors 🔥💪
ROVIRA DIMISSIÓ. SÍ AL VALENCIÀ 🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨
📢 Diverses consideracions sobre els resultats de la consulta sobre la llengua base a l'escola del País Valencià.
☠️ Òbviament, aquesta consulta va ser ideada per PP i Vox per arraconar (en la tria de famílies i percentatge lectiu) el valencià de les aules.
💪 HAN FRACASSAT.
👉 Per primera vegada a la història, la majoria de famílies (50'5%, ascens al 53% a infantil) donen el seu vot (participació del 60%) per un ensenyament majoritàriament en la nostra llengua a TOT el País Valencià. No només a la zona catalanoparlant, també la castellanoparlant.
❓Què vol dir això? Això vol dir que, com que hi ha un percentatge apreciable de famílies de les zones de repoblació aragonesa (Serrania, Racó d'Ademús, Canal de Navarrés, Foia de Bunyol, Alt Palància) que han triat valencià, per primer cop hi haurà un ensenyament majoritari en la nostra llengua en alguns municipis d'aquestes comarques. (Això, llevat que Rovira/PP se les empesquin per evitar-ho, però això seria fàcilment judicialitzable).
‼️Per tant, per primer cop es TRENCA la zonificació lingüística a nivell educatiu al País Valencià.
🤯 Recordeu que venim del discurs de l'exempció, del no es pot estudiar en valencià a la zona castellanoparlant però sí en castellà a la zona valencianoparlant, etc.
🆕 Heus aquí la GRAN novetat. El valencià no el defensa només qui el té com a llengua materna, sinó també una part important dels qui se senten "ètnicament" i històricament valencians.
Els resultats són molt més baixos (2-5%) als afegitons castellans (Utiel-Requena, Alt Vinalopó) o al Baix Segura i pobles que es van castellanitzar al segle XVIII (Asp, Elda, etc.).
🏫 Una altra de les novetats és que aquest cop la concertada estava sotmesa a les mateixes regles que la publica, i la titularitat no podia imposar directament el corró del PLC que volia (quasi sempre el castellà).
Les concertades que ja vehiculaven en valencià (10% total) continuaran fent-ho perquè les famílies han entès que això formava part de la cultura del centre (passa a Algemesí, Gandia, Sueca, etc.), però també ha passat al revés (concertades d'Ontinyent amb un 90% pel castellà).
☠️ Òbviament, aquesta consulta va ser ideada per PP i Vox per arraconar (en la tria de famílies i percentatge lectiu) el valencià de les aules.
💪 HAN FRACASSAT.
👉 Per primera vegada a la història, la majoria de famílies (50'5%, ascens al 53% a infantil) donen el seu vot (participació del 60%) per un ensenyament majoritàriament en la nostra llengua a TOT el País Valencià. No només a la zona catalanoparlant, també la castellanoparlant.
❓Què vol dir això? Això vol dir que, com que hi ha un percentatge apreciable de famílies de les zones de repoblació aragonesa (Serrania, Racó d'Ademús, Canal de Navarrés, Foia de Bunyol, Alt Palància) que han triat valencià, per primer cop hi haurà un ensenyament majoritari en la nostra llengua en alguns municipis d'aquestes comarques. (Això, llevat que Rovira/PP se les empesquin per evitar-ho, però això seria fàcilment judicialitzable).
‼️Per tant, per primer cop es TRENCA la zonificació lingüística a nivell educatiu al País Valencià.
🤯 Recordeu que venim del discurs de l'exempció, del no es pot estudiar en valencià a la zona castellanoparlant però sí en castellà a la zona valencianoparlant, etc.
🆕 Heus aquí la GRAN novetat. El valencià no el defensa només qui el té com a llengua materna, sinó també una part important dels qui se senten "ètnicament" i històricament valencians.
Els resultats són molt més baixos (2-5%) als afegitons castellans (Utiel-Requena, Alt Vinalopó) o al Baix Segura i pobles que es van castellanitzar al segle XVIII (Asp, Elda, etc.).
🏫 Una altra de les novetats és que aquest cop la concertada estava sotmesa a les mateixes regles que la publica, i la titularitat no podia imposar directament el corró del PLC que volia (quasi sempre el castellà).
Les concertades que ja vehiculaven en valencià (10% total) continuaran fent-ho perquè les famílies han entès que això formava part de la cultura del centre (passa a Algemesí, Gandia, Sueca, etc.), però també ha passat al revés (concertades d'Ontinyent amb un 90% pel castellà).
https://x.com/gerard_furest/status/1896873830016303180?t=75ux1wrRggWkbyI0vHZJdA&s=19
📢 Ahir vaig ser al programa Vull Una Resposta del Grup Terramar, conduït per en Jaume Marfany, per comentar les dades de l'EULP 2023.
👉 Hi vam parlar de la situació actual i sobretot d'allò que convindria fer. Em podeu sentir a partir del minut 29.
https://youtu.be/wxfgRUAW8ec?si=ayKXN4g0sf8W9k7K
👉 Hi vam parlar de la situació actual i sobretot d'allò que convindria fer. Em podeu sentir a partir del minut 29.
https://youtu.be/wxfgRUAW8ec?si=ayKXN4g0sf8W9k7K